He de tocar amb el nas els genolls al fer Paschimottanasana?

30/01/2019

No tots podem, ni hem de fer, de la mateixa manera aquesta important asana (postura) de ioga que té tants beneficis.
En sànscrit el seu nom, Paschima “esquena” i uttana “estesa”, ja ens indica que la seva pràctica busca un estirament del cos.

 

Entre els beneficis que obtens al treballar aquesta asana trobem els següents:

  • Estira la columna, les espatlles i els músculs isquio tibials.
  • Calma la ment i ajuda a alleujar l’estrès i la depressió lleu.
  • Estimula el fetge, els ronyons, els ovaris i l’úter.
  • Millora la digestió.
  • Ajuda a alleujar els símptomes de la menopausa i el malestar menstrual.
  • Alleuja el mal de cap i l’ansietat i redueix la fatiga.

 

Però quina és la millor manera de fer Paschimottanasana?

Al practicar la postura sovint es posa tota l’atenció en intentar arribar amb les mans el més lluny possible. En aquest cas, si hi ha poca amplitud de moviment degut a que els músculs isquio tibials (part de darrere de les cuixes) son curts, s’acostuma buscar el moviment amb la flexió de la columna vertebral. Això provoca una excessiva compressió dels discs intervertebrals.

El consell és practicar Paschimottasana amb l’esquena dreta per dos motius principalment:

1.      Intentarem així estimular el moviment d’anteversió de la pelvis (flexió dels malucs) i, per tant, estirar els isquio tibials que, com hem dit, son els principals limitadors de l’amplitud de moviment en aquesta postura.

2.      Protegir els discs intervertebrals de la columna lumbar.

Iniciarem la postura amb l’anteversió pèlvica mantenint la columna dreta fins a trobar el límit tensional dels músculs isquio tibials. Ens mantenim aquí diverses respiracions permetent que aquests músculs augmentin la seva longitud. És llavors quan podem, però no necessàriament, incorporar una suau flexió de la columna sense la intenció d’arribar més lluny, només buscant un suau estirament de la musculatura de l’esquena. Recomanem l’ús d’elements de suport com un cinturó o una manta.